Un dels principals problemes dels grans eixos viaris del nostre país no és, al meu entendre, ni els peatges ni la manca de més carrils. Per mi, el que constitueix un veritable drama és l’intens trànsit de camions de gran tonatge. I és que el transport de mercaderies al nostre país, a diferència d’altres indrets del món civilitzat, es fa gariebé exclusivament per carretera. No cal esmentar l’impacte negatiu d’aquest trànsit, cada vegada més present, en matèria d’emissions contaminants, de sinistralitat a la carretera, de salut laboral pels conductors professionals o de fluïdesa de les nostres principals artèries viàries.Per això m’ha semblat molt acertada l’obertura de l’autopista ferroviària entre Perpinyà i Luxemburg que el proper 29 de març es posarà en funcionament a França. La iniciativa de la SNCF pretén transportar uns 40 camions per tren en un trajecte de més de mil quilòmetres creuant tot el territori francès. La xarxa permet fins a quinze trens diaris.
Novament França (que disposa, recordem-ho, d'alta velocitat ferroviària des d'aviat farà trenta anys) endega una mesura que reduirà importants costos empresarials, socials i mediambientals. Val la pena recordar-ho en un moment com l’actual, en què a casa nostra tornem a constatar que els trens han estat històricament força oblidats de les prioritats d’inversió del govern espanyol.
Breu recull de premsa sobre l'autoroute ferroviaire Perpinyà - Luxemburg
-Comunicat de la SNCF
-RTL
-L'Humanité
-Le Figaro
-Les Echos
He arribat al teu blog a través del d'en Camil i m'ha agradat veure aquest post, ja que els que fa anys que ens preocupem per la mobilitat venim reclamant des de fa anys mesures d'aquest tipus a casa nostra. Però 15 trens per 40 camions = 600 camions menys en aquelles carreteres. 600 camions per 1000 quilòmetres = 600.000 quilometres descongestionats. Una gran passa però insuficient.
ResponEliminaMalgrat tot dol veure que alguns fan passes en la bona direcció mentre aquí els polítics no s'atreveixen a fer front a la gran patronal del Transport.
Amb tot no cal pensar en que només els vehícles de gran tonatge ens limiten la mobilitat, hi ha un excés de vehicles particulars circulant per la xarxa de carreteres i autopistes d'aquest pais i això es deu en gran mesura en que és gairebé impossible anar a treballar en transport públic.
Això si, fem grans polítiques de maquillatge i de tant en tant es subvenciona alguna línia d'autobusos a algun polígon, esforç inutil en quant els horaris mai (si mai!) coincideixen amb els de les empreses allà instal·lades.
Tot i així no cal defallir i cal exigir mesures més enllà de la continua demanda de noves infraestructures.
Una de les propostes que vaig fer a finals de l'any passat i que encara no ha tingut resposta dels senyors Nadal la pots llegir aquí:
http://www.autopistescat.com/Ultima%20hora/UGTGrupPeatges-Propostagrupadhoc.doc
A banda d'això també demanem la gratuïtat per a les línies regulars de viatgers i que això repercuteixi en el cost del bitllet.
M'està sortint un post molt massa llarg, així que potser ho deixo aquí!
Joan, gràcies per les teves reflexions. Un post com el teu no és massa llarg, sinò que enriqueix aquest bloc, la qual cosa és tot un honor per mi. Miraré aquest web i estudiaré les vostres propostes, amb una convicció: l'ús del transport públic ja no és una opció sinò una necessitat. Salutacions
ResponElimina