dissabte, 14 de juliol del 2007

M'agraden les fronteres.

M'agraden les fronteres. Les considero necessàries ja que les diferents realitats requereixen tant de fites com de llocs d'encontre. També m'hi sento còmode perquè són el punt més llunyà dels respectius centres, la perifèria absoluta. Des de sempre, quan identifico una frontera sento una emoció adolescent.

No sempre les ratlles tenen un traç nítid. De vegades les traça la imaginació. I sovint, tot buscant interfícies i punts de contacte entre realitats diverses, ens trobem amb enutjoses terres de ningú.

Assaig d'inventari de fronteres:

-El darrer edifici d'una ciutat o el primer arbre del bosc.

-La platja, entre les realitats del mar i de la terra.

-Els viatges i les estacions, passos entre orígen i destinació.

-La línia de l'horitzó que separa els blaus del mar i del cel.

-La poesia, frontera entre el somni i la vetlla.

-El mirador des d'on contemplem els nostres límits.

-Ushuaia.

Autors de frontera: Joseph Roth, Claudio Magris, Francisco Coloane, Walter Benjamin, Joseph Conrad, Albert Sánchez Pinyol, Joan Lluís-Lluís.

Un web sobre les fronteres.

Fotos de fronteres. Acompanyant aquest post, fotografia de la frontera Bèlgica-Holanda.

2 comentaris:

  1. En els teus i meus camins es reflecteix part de la nostra personalitat. El destí ens ha de dur a Ushuaia. Sort!

    ResponElimina
  2. Algunes de ben reals i altres de ben absurdes. Les fronteres polítiques solen destacar per la seva arbitrarietat. Benvingudes siguin les iniciatives de superació de fronteres com l'eurodistricte!

    ResponElimina