dissabte, 12 de gener del 2008

Eleccions als Estats Units.

Aquest 2008 hi ha d'haver eleccions generals al Pakistan, Puerto Rico i a Espanya, presidencials al Paraguay, República Dominicana, municipals a França, Brasil i Xile, autonòmiques a Andalusia.... i l'elecció presidencial als Estats Units. Almenys fins ara, però, aquest darrer és el procés electoral que sembla aplegar un major interès tant de la premsa escrita com de la blocosfera de casa nostra, malgrat no ser precisament les eleccions més properes geogràficament ni temporalment, i que es produeixen, a més, en un entorn constitucional, polític i cultural molt diferent al nostre.

Percebo, d'altra banda, una certa admiració dels nostres intel·lectuals i opinadors cap a aquesta primera fase del complex procés electoral presidencial que són les primàries. La comparteixo. Llàstima que per a molts, el que és embadaliment respecte als Estats Units es converteix en denostació i crítica negativa quan un partit de casa nostra emprèn processos de competència interna, obrint els seus òrgans a la participació de les bases, formalitzant corrents d'opinió o apoderant les assemblees de militants... Sovint aquests partits són titllats de portadors d'inestabilitat i de poc fiables. Curiosa paradoxa.

També em sorprenen aquests càndits arguments que lloen la figura d'Obama per ser afroamericà o la de Clinton per ser dona. Arguments semblants als que vaig sentir respecte a Ségolène Royal a les presidencials franceses. En aquell cas, mentre molts i moltes s'estusiasmaven per la possibilitat que una dona arribés a la màxima magistratura francesa, no s'adonaven dels dèficits de la seva candidatura. Poc favor farem a la defensa dels drets de les dones o de les minories ètniques amb posicionaments així!.

Finalment no acabo d'entendre perquè els mitjans dediquen més espai a informar del procés de primàries al Partit Demòcrata que del Partit Republicà...

6 comentaris:

  1. Aquest és un país de poders fets (bé, aquell és un país on sembla que determinades famílies es van passant el testimoni)
    Però aquí, hi ha molta reticència, perquè les figures es resisteixen a deixar el seu lloc a algú més, la por de perdre l'estatus és molta. Mira sinó els bisbes i companyia... Salutacions, Jordi.

    ResponElimina
  2. Tres observacions i opinions que comparteixo totalment.

    ResponElimina
  3. El pes en el món d'un país com els Estats Units comporta aquest seguiment i l'admiració a un procés força més participatiu de l'electorat, 220 anys de democràcia és per a aprendre.
    Tenim que esperar que qui sorti vencedor no defraudi el país com si ha fet Esquerra,és una paradoxa tenir processos iteriors tan elogiables i fallar clamorosament amb els exteriors, ja és el súmmum el fet de tenir un partit independentista en el govern donant suport a la branca espanyolista del PSC (Baix LLobregat), a un president que es queixa del to identitari d'aquests últims anys i a un Zapatero que menteix més que respira.
    Bé, anem camí dels 220 anys i pel mitj la data del 2014, a veure si i posem seny. Salut

    ResponElimina
  4. Ben cert, molts dels que elogien les primàries dels EE.UU diuen que no es pot exportar aquí perquè es convertiria en una font d'inestabilitat: els mateixos que tenen por de perdre les seves poltrones, dic jo. Pura por a la democràcia que, per cert, sempre tindrà imperfecccions.

    Pel que fa al fet de ser un candidat dona o negre, crec que el més intel·ligent és valorar la persona i el seu programa independentment de la raça, gènere, orientació sexual, etc. Simplement, vull escollir qui crec que és el millor. Per això mateix sempre m'he oposat al sistema de quotes, les que siguin.

    Salut!

    ResponElimina
  5. Si m'ho permets, et faig un enllaç a aquesta entrada del teu bloc des del meu. Trobo que em va molt bé per posar un exemple del que vull dir.

    Gràcies. Si hi tens qualsevol inconvenient, no dubtis a escriure'm

    ResponElimina
  6. Jordi,
    m'interessa especialment el que has dit de l'embadaliment davant la candidatura d'una dona o d'un afroamericà, perquè el teu és un posicionament que comparteixo totalment. La discussió de les quotes és llarga, i jo no tinc clar que siguin fiables, tot i que han demostrat que poden remoure situacions endèmiques de representació. El poder no s'exerceix com a dona o com a negre; el poder s'exerceix i cal mirar quines són les propostes dels candidats, independentment de qui són. De tota manera, em fa pensar molt en com és de líquida la realitat que ens informa, per no ser innocents davant de les possibles consequències de les llàgrimes de la Sra. Clinton per guanyar New Hampshire, i de com les emocions reclamen els votants...és un debat obert aquest de com es participa i es fa política, que afegit al paper de les tecnologies i la influència en el vot, ens dona tema per a molt més que un comment...
    Salut!

    ResponElimina