dilluns, 24 de març del 2008

París no s'acaba mai.

Quatre dies a París i, en tractar-se del primer viatge amb el nostre fill, juntament amb el mal temps a la capital, el programa d'activitats ha resultat reduït tot i que feliç i intens. A diferència d’altres estades a París, en aquesta ocasió ens hem centrat en als punts més emblemàtics, per així disposar d'una ració comprimida de la ciutat que ens doni corda fins a una propera estada.

Quatre dies, però, ha estat suficient per prendre el pols a la vella capital i a la seva gent, per comprovar que continua essent una gran destinació turística –catalans arreu!-. Suficient també per seguir les valoracions de la premsa (m'agrada la sensació de comprar un diari de tarda i encara més si es tracta de Le Monde) entorn de les darreres eleccions municipals, de les quals l’esquerra n’ha sortit victoriosa. Suficient també per assebentar-se del canvi d’estil del president Sarkozy, renovant equips i estratègies, per afrontar la seva baixada de popularitat. Suficient per conèixer els preparatius dels quaranta anys del maig francès...

Quatre dies, però, és un temps del tot insuficient per a alinear-nos amb el batec diari de París. Per passejar per exemple un diumenge al parc Georges Brassens, en el seu mercat de llibres de segona mà, i comprar-hi La Tête Bien Faite d'Edgar Morin, o per menjar en un restaurant universitari (el Bullier és el meu preferit, sempre ple d'estudiants de totes les edats i procedències), insuficient per passejar per la Butte-aux-Cailles o la Goutte d’Or, lluny dels exèrcits de turistes, o sopar al Petit Saint Benoît, just a l’edifici on visqué Margueritte Duras qui hi llogà unes golfes a Enrique Vila-Matas, segons explica el propi autor català a Paris no se acaba nunca, i insuficient també per presenciar un concert d’homenatge al pianista de jazz Michel Petrucciani, a la Maison de la Radio.

Quatre dies han estat insuficients, fins i tot, per coincidir amb l’amic Eduard Batlle de qui acabo de saber pel seu bloc que també ha estat a París!

5 comentaris:

  1. Jo també vaig ser a París per Setmana Santa amb la família i amb l'objectiu d'anar als llocs més turístics. No hi penso tornar a anar per temporada alta. Semblavem tots bestiar i no persones, en certs moments. Però per sort em vaig poder escapar a la llibreria catalana de París, la llibreria "Un Pam de Nas". Quina alegria poder entrar-hi i dir "bona tarda", i sentir que et responen "bona tarda", i poder xerrar una bona estona sobre això i allò de la cultura catalana i de la pariesenca.

    ResponElimina
  2. Tens ra� Jordi,quatre dies s�n poquets,i amb fills,encara semblen mes pocs o al contrari semblen m�s.Pero �s genial com amb poc temps,pots reviure l'olor especial de Par�s,i la sensaci� de un bon caf� a la terrassa del Le Flore.Genial.
    I es cert,catalans per tot arreu...
    Les mirades de la gent,l'olor de cada lloc,el metro interminable,Monmatre,Par�s �s fascinant.
    Va ser un viatge de famil�a i en plena sortida de vacances,pero m'encanta Par�s.
    Per cert recomanes el llibre que dius?

    ResponElimina
  3. Anònim: A quin llibre et refereixes?. Si parles del de Magris, que cito uns posts més amunt, aquest és absolutament recomanable. Fins i tot gosaria dir que imprescindible...

    ResponElimina
  4. No se, el que nomenes de París no se acaba nunca,aquest es d'autor català no? i el de Magris es una altre? no se si tindré temps,demà m'en vaig a Estats Units i volia comprar-los per llegir durant el vol,segur que aquest viatge no serà com la ciutat cosmopolita parisenca...ara feia temps que no mirava el teu blog,pero em conectaré per saber dels llibres.
    Au revoir.

    ResponElimina
  5. El llibre de Vila Matas no és el millor que s'ha escrit sobre o ambientat a Paris, segons la meva opinió. Tot i així "Paris no se acaba nunca" és una suggerent barreja de novel·la autobiogràfica i assaig que et recomano si t'agrada aquest tipus de literatura.

    ResponElimina