Ja tenim web

A la Delegació del Govern a Girona estrenem web. No ens n'hem pas de penjar cap medalla, ans el contrari, em fa una mica de vergonya que fins ara no hagim estat capaços de tirar-la endavant. Però, en fi, més val tard que mai!.

En quasevol cas, hem pensat un espai web que primi els contiguts dinàmics, que s'actualitzen constantment, i de relació amb els ciutadans. Així, a aquesta web del Govern de Catalunya a Girona hi trobareu l'agenda diària de tots els càrrecs territorials de la Generalitat, una sala de premsa amb totes les notes relatives a Girona que emeti qualsevol organisme del Govern, una bústia de contacte, butlletins mensuals d'informació de l'acció de Govern a les nostres comarques, etc.

També hi trobareu els continguts clàssics d'un espai web institucional, com ara informació normativa, la salutació de rigor, adreces d'interès i també tota la informació que va generant el complex procés de trasllat de les dependències de la Generalitat a la nova seu institucional a l'antic hospital Santa Caterina de Girona.

Espero que aquesta web pugui ser d'utilitat i que la podem anar complementant i millorant, amb les aportacions de tots, en el futur.

La democràcia no serà 2.0 si es limita a informatitzar la vella democràcia

Al fil de l'excel·lent conferència del president Benach d'avui sobre la Catalunya 2.0, he recordat un treball que vaig fer l'any 2000 sobre el paper de les noves tecnologies aplicades a la participació ciutadana en l'àmbit local. Es tractava de la memòria final en el marc del Mestratge de Gestió Pública, que aleshores dirigia Joan Subirats.

Rellegint aquell treball de gairebé una dècada d'antiguitat, m'adono que ja aleshores es depositaven moltes esperances en el paper de les noves tecnologies aplicades en la millora del sistema democràtic representatiu. El treball, que podeu trobar a l'apartat Els meus escrits d'aquest bloc, recull alguns exemples d'iniciatives participatives basades en les TIC realitzades ni més ni menys fa prop de 40 anys!. Permeteu-me la gosadia d'autocitar-me un fragment del treball:

"En aquest context, torna a rebrotar el concepte de “democràcia electrònica”, que no és nou en el món de la ciència política. És un dels conceptes sorgits d’algunes de les utopies tecnològiques suggerides per estudiants, polítics i activistes des dels anys 60 (Tsagarousianou i altres, 1998). Ja molt abans de l’ús d’internet en processos de participació ciutadana, s’havien posat en pràctica diverses experiències basades en l’ús d’instruments tecnològics com ara la televisió per cable interactiva, les conferències telefòniques i les primeres computadores.

A mitjans dels anys vuitanta, per exemple, la fundació American Talk Issue Foundation va idear un sistema d’entrevistes per telèfon anomentat American Talk Issue. La tècnica consisteix en entrevistar un nombre considerable de ciutadans escollits a l’atzar i plantejar-los diverses qüestions d’interès polític, amb l’objecte de què els entrevistats puguin expressar lliurement la seva opinió. Amb les respostes obtingudes es feia una anàlisi de les opinions més consensuades, que després es trametia a tots els actors. També basades en l’ús de la xarxa telefònica s’han realitzat experiències participatives a Amsterdam o Alaska, i d’altres consistents en experiments de televotació (Font, N. 1998). La televisió, en canvi, ha servit de suport en modalitats participatives portades a terme al Regne Unit i als Estats Units durant la primera meitat dels noranta, de les quals Fishkin (1995) en realitzarà un anàlisi crític.

(...) aviat es constata també que les possibilitats interactives de les xarxes informàtiques poden ser útils en processos de participació ciutadana. Aleshores sorgeixen les primeres iniciatives de seguiment de l’activitat política a través de la xarxa. S’acostuma a citar el caràcter pioner de l’experiència que va tenir lloc a l’estat de Minnesota, als Estats Units, amb el naixement del projecte E-democracy (que originàriament pretenia efectuar un seguiment des d’internet de la campanya electoral de 1994). El sistema, promogut per Steven L. Clift, ha esdevingut un referent en experiments posteriors de democràcia electrònica. Actualment Minnesota E-democracy impulsa un fòrum de debats denominat MN-Politics que funciona a través d’una llista de distribució amb l’objectiu de debatre sobre qüestions polítiques de Minnesota. També s’ofereixen debats entre polítics i conferències online".

Queda clar doncs, que els intents teòrics i pràctics per a la renovació dels nostres sistemes democràtics mitjançant eines tecnologiques és molt anterior a l'aparició de les xarxes socials per internet. D'emprenedors tecnooptimistes n'hi ha hagut sempre. Afortunadament.

Però l'experiència ens demostra (i així ho apuntava el president Benach al final de la seva intervenció d'avui ala UDG) que la tecnologia, digital o analògica, només és una solució parcial al problema. I que els canvis substancials només es produiran si enprenem una substitució profunda de l'actual sistema de partits, que ja fa temps que evidència greus símptomes de cansament. Una nova llei electoral més avançada o les llistes obertes poden oferir-nos, per exemple, camins força efectius.

I és que de la mateixa manera que les noves tecnologies han servit per millorar el funcionament de determinades organitzacions, com ara algunes empreses que gràcies a les TIC han aplanat estructures, agilitzat procediments i adaptat contínuament els seus productes, en d'altres només han servit per informatitzar allò que ja funcionava malament. Hi ha qui diu per exemple que l'administració electrònica només ha servit per informatitzar la vella burocràcia i, informatitzant-la, impedir una superació real del model burocràtic. Que no passi el mateix amb la Democràcia 2.0, que no sigui el salvavides que necessitava per sobreviure la vella democràcia...

Tres pensaments

Amb el creixent centralisme barceloní que patim, em plantejo deixar de commemorar l'onze de setembre. I és que la nostra derrota no fou el 1714, nosaltres ho perdérem tot amb la fi del Comtat d'Empúries.

---

La pressumpta trama de corrupció de diverses autoritats del PP a València, amb l'episodi del sastre del president Camps, ¿no serà extreta d'una novel·la de Ferran Torrent?.

---

Més sobre centralisme: Com és que el diari Avui dediqui dos o tres pàgines fixes a Barcelona i ni una sola a la resta del territori del país?. I això que aquest diari, nacional segons s'autoafirma, és supersubvencionat per les institucions de tot el país. De vegades sembla que a comarques només surtim a l'Avui quan hi ha una desgràcia o un concert de la Núria Feliu.

Policia de Catalunya

Em van agradar les declaracions de Joan Puigcercós sortint en defensa de la professionalitat dels Mossos d'Esquadra. Puc deixar sincera constància, per la meva feina durant aquests anys, del bon fer dels professionals d'aquest cos

Quan el nom fa la cosa.

Representants del món de l’empresa i de les finances de Girona han anunciat la seva voluntat de constituir la Fundació Príncep de Girona, amb objectius d’àmbit social, educatiu i de formació dels joves. Objectius ben lloables, d’una iniciativa absolutament legítima i respectable. Vull afegir, a més, que en general crec que allò important és la feina que es fa des de les entitats o institucions, i no tant la seva denominació. El nom no fa la cosa, és cosa sabuda. I els que em coneixeu sabeu com m’avorreixen els debats sobre símbols o nominalismes.

El nom no fa la cosa però, de vegades, el nom ajuda a explicar el projecte i diu molt dels seus principis inspiradors. Hi penso en constatar que la notícia de la nova Fundació apareix la mateixa setmana que a Girona commemorem els setanta anys de l’assassinat per part del franquisme de Carles Rahola, un home que durant tota la seva trajectòria va treballar justament a favor d’objectius com els que diuen pretendre els promotors de la Fundació. Precisament, també Rahola es mostrà sempre preocupat per la formació dels joves, als quals dedicà, per exemple, el seu Breviari de Ciutadania.

Personalment penso que és una llàstima haver deixat passar l'oportunitat de donar a la nova Fundació, que segons ens diuen està cridada a tenir un paper rellevant a la Girona del futur, el nom d'algun gran gironí com ara Carles Rahola. No només per reconèixer, merescudament, la seva obra i personalitat, sinò sobretot els valors que inspiraren la seva trajectòria, i que són plenament actuals. Hagués estat una bona oportunitat doncs de renovar i projectar cap al futur a través dels nostres joves valors com la tolerància, la democràcia, l’esforç i l’accés universal al coneixament que tant pregonà i transmeté Rahola. I de mostrar-nos a tots plegats que la història, de vegades, també la poden escriure els vençuts.

Dit això, voldria desitjar a la nova entitat molts èxits a favor de l’interès general de tots els ciutadans i ciutadanes de les comarques de Girona.

El cinema en català i les pel·licules que es monten alguns

Estic d'acord amb el Partit Popular de Catalunya. Els populars catalans diuen que no s'ha d'imposar la llengua en què es doblen o es subtitulen les pel·licules que s'exhibeixen a Catalunya. Que els ciutadans tenen dret a escollir.

Totalment d'acord. Vull poder escollir.

Vull poder escollir però ara no puc fer-ho. Avui mateix, per exemple, totes les pel·licules que es projecten a Girona són doblades o subtitulades en espanyol. On queda el meu dret a escollir?

Amics del PP, on s'ha de signar?