diumenge, 10 d’agost del 2008

Post d'agost (II). Quan els llibres es piquen l'ullet

Va passar-me fa un any i mig. Acabava de llegir "El río de la desolación. Un viaje por el Amazonas" de Javier Reverte i tot seguit vaig iniciar el "Pandora al Congo", la segona novel·la de l'exitós Sánchez Piñol --anàrquic com sóc, ja veieu que ni en l'ordre de les meves lectures segueixo cap criteri--. Doncs bé, em sorprengué descobrir que aquests dos llibres tan diferents (i llegits consecutivament) compartien un personatge central en comú: Roger Casement, antic cònsul britànic a El Congo i al Brasil. Curiosa coincidència, insisteixo, tractant-se de dos llibres que en principi no tenen res en comú, una novel·la fantàstica i un llibre de viatges. Vaig tenir la sensació que els dos volums es picaven mútuament l'ullet. A partir de llavors els dos exemplars estan de costat a la prestatgeria. Conviuen junt a l'obra magistral de Joseph Conrad, "El cor de les tenebres" (precisament Casement fou amic personal de Conrad, a qui mostrà la veritable cara del riu Congo).

I d'aquesta manera vaig ordenant(?) els meus llibres; quan observo que dos volums, sigui quin sigui el seu gènere o estil, de cop i volta es piquen l'ullet, els poso junts. Per exemple, en un altre racó del moble llibreria (model Billy d'Ikea) tinc de costat poemaris de Gabriel Ferrater i de Jaime Gil de Biedma, estabilitzats a la lleixa gràcies a una ampolla buida de ginebra. Comparteixen veinatge amb "La leyenda del santo bebedor" de Joseph Roth i "Sota el volcà" de Malcom Lowry.

Molt sovint em veig obligat a canviar l'emplaçament d'algun llibre. Per exemple, durant un temps vaig tenir "La Escritura o la vida" de Semprún al costat de "Milena", de Margerite Buber-Neumann (ambdues històries narren cruament l'experiència als camps d'extermini nazis). Però després de llegir les "Cartes a Milena" de Kafka, ràpidament vaig col·locar-li al seu costat el "Milena". Com a mínim que Frank Kafka i la seva estimada Milena Jesenská puguin tenir, a la meva llibreria, el contacte que els negà la vida real!. I sempre em quedarà Primo Levi per posar al costat del llibre de Semprún... Ja ho veieu, una nova adquisició literària pot comportar moviments incalcul·lables d'exemplars a les meves prestatgeries...

Tot plegat fa que en dies que llegeixo més llibres, com ara l'estiu, se'm giri molta feina. No us imagineu la dedicació que demana aquest ubicar i reubicar llibres conforme van teixint inesperats lligams.

3 comentaris:

  1. Hola Jordi, tal com et vaig dir t'he enllaçat des del meu bloc...

    Que curiós, jo amb els llibres de natura faig el mateix!

    A reveure,

    Albert

    ResponElimina
  2. Gràcies Albert. I felicitats pel teu bloc.Jo també t'he posat un enllaç. A reveure. Jordi

    ResponElimina
  3. Jo tinc a Gil de Biedma al costat de Ferrater i de Barral..molt a prop de Goytisolo i de Juan Marsé i una mica més enllà de Terenci Moix i Maruja Torres...Vázquez Montalban fa de pont entre aquests i el que ara estic llegint, Stieg Larsson que passarà a formar part de la lleixa on hi és tot Mankell, i seguint les "noirs" Vargas, Camilleri, Markaris..et altrii...
    salut Jordi

    ResponElimina