Paradoxes electorals.

En l'inici d'aquesta interessant soirée électorale francesa, que estic seguint per France2, les dades marquen el passi a la segona volta de Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy. Crec que això posa les coses més fàcils al líder conservador per a fer-se amb la presidència de la República que no pas en el cas que el seu rival hagués estat Bayrou. M'explico: En la lluita entre Ségolène i Sarkozy, penso que la primera no obtindrà massa més suports que els estrictes de la seva família ideològica. Sarko, per la seva banda, pot mobilitzar des del centre fins a l'extrema dreta, a banda que el seu discurs de pàtria i seguretat pot captivar nombrosos electors tradicionals de l'esquerra. Bayrou en un segon lloc, en canvi, podria obtenir igualment el vot de l'esquerra (que el 2002 ja va votar amb una pinça al nas a un Chiraq enfrontat a Le Pen) i disputaria el centre-dreta liberal des del propi terreny de Sarkozy. El discurs un punt antisistema de Bayrou hagués posat les coses dificils a Sarkozy fins i tot en el discurs dretà i populista d'aquest.

Així doncs, podria ocórrer que precisament el meritós resultat de Royal i la consegüent sortida de la cursa electoral de Bayrou, catapultés Sarkozy a la presidència. A veure si resultarà que als progressistes anti-Sarkozy els hagués resultat millor votar Bayrou... La resposta de tot plegat el proper 6 de maig.

D'altra banda avui a França molts electors votaven mitjançant una urna electrònica. El sistema, com sempre, ha merescut les crítiques dels defensors de les paperetes tradicionals amb uns arguments que no comparteixo. S'ha dit que l'elector no disposa de resguard del seu vot i que el sistema electrònic és manipulable. Crec que aquesta crítica no desmereix el sistema de vot electrònic, ja que aquests mateixos arguments es poden traslladar als sistemes de vot tradicionals... Veurem com es pronuncia el consell constitucional davant dels recursos presentats contra el pobre vot electrònic.