Dedicacions per a tres dies de descans sense anar massa lluny:
- Passejar enmig de mates de frigola, ara que està florida i desplega totes les propietats, a la muntanya d'Ullà envoltat de tota la gamma de terrossos montgrinencs -colors, olors i paisatges de la infància-.
- Entrar en una llibreria de Girona tot cercant el darrer llibre d'Eudald Carbonell i, no estant disponible, sortir-ne amb l'assaig de Claudio Magris "Les fronteres del diàleg".
- Fer un bon sopar amb un amic i tot seguit anar a un bar de nit, per a sortir-ne després de dues copes, encara aviat, però satisfets que la nit no ens hagi expulsat del tot.
- Passejar pel voltant de l'estany de Banyoles amb un fill de sis setmanes.
- Estremir-se una vegada més escoltant Famous Blue Raincot de Leonard Cohen (allò de "it's four in the morning the end of December, I'm writing you now ...").
- Llegir el llibre de Magris i aprendre que "laïcitat vol dir tolerància, dubte fins i tot envers les pròpies certeses, autoironia, desmitificació de tots els ídols, fins i tot dels propis".
Estimat company politic,no et fa vergonya despres dels dies que ja fa que tens aquest article penjat sobre que fer en dies lliures ,si ja no recordem les vacances?
ResponEliminai jo em pregunto com a catalana que em sento,i tu que et dius Jordi,no trobes vergonyós que a Catalunya fem la gran celebració i no es festiu com a Saragossa?
salutacions.