diumenge, 30 de setembre del 2007

L'etern viatger.

Hi ha un tros de país que em té fascinat. Es tracta del tram de costa de l'Albera que va des de Colera fins a Cotlliure. M'agrada anar-hi per qualsevol motiu, sigui de feina o d'oci. I de vegades hi vaig sense cap excusa. La costa vermella dels francesos; una terra de vents, de paisatges esquerps, de vins i de mar.

Aquestes darreres estribacions d'uns Pirineus que mai han pretés dividir amaguen històries personals d'un intens dramatisme. La setmana passada vaig ser a Portbou -per cert, en relació a aquest poble no us perdeu l'excel·lent novel·la La Casa Gran de Maria Mercè Roca- on es commemoren els seixanta-set anys de la mort del gran pensador Walter Benjamin. L'Ajuntament ha tingut l'encert de dissenyar un interessant programa d'actes en la memòria de Benjamin i del seu pas pel municipi.

Com se sap, Benjamin trobà una mort voluntària en una solitària cambra d'hostal de Portbou. El seu darrer somni, arribar als Estats Units via Lisboa, es veié estroncat en ser-li denegada l'autorització d'entrada a l'Espanya franquista. Definitivament derrotat, Benjamin emprengué doncs la fugida absoluta. Pensador d'orígen jueu, havia hagut de deixar l'Alemanya nazi en destí a una França que sempre havia estimat. Un amor no correspost, donat que allà també fou perseguit en la follia antisemita que regnava a Europa. Clandestinament pretengué entrar a l'estat espanyol per la frontera catalana, cap a un nou món lluny d'aquella Europa violenta, saturada de símbols i de sang.

La droga, la sol·litud i una grisa cambra d'hostal, aquesta és la destinació final de l'etern viatger Benjamin en el seu darrer periple. Un periple amb el mateix final però en sentit contrari a l'emprès per Machado qui acabà els seus dies a Cotlliure un any abans, amb un vers a la butxaca de l'americana: estos días azules y este sol de la infancia. Un vers i tota la misèria dels derrotats. Machado i Benjamin, capriciosa i macabra picada d'ullet de la història en una terra de frontera. Una terra d'exilis i fugides, de contrabandistes, d'herois i de traïdors. De solitaris. I de ferroviaris.



¿No era Kapucinsky, a Viatges amb Herodot, qui parlava de la passió adolescent per les fronteres?

1 comentari: