diumenge, 16 de setembre del 2007

Nova secció al bloc i Poveda.

De vegades passa que un article te'l trobes fet. Que la forma i el fons d'un text a la premsa diària és justament el què i el com més òptims d'allò que un voldria dir i no sabria ni com posar-s'hi. Em va passar ahir llegint el diari Avui amb l'article "Endarrera aquesta gent" de l'escriptor Sebastià Alzamora. En transcric el darrer paràgraf:

Miguel Poveda no tan sols és tan català com la Moreneta sinó que, juntament amb Maria del Mar Bonet, és un dels artistes més importants i més universalment reconeguts amb què compta actualment Catalunya. Entre la seva brillant discografia s’hi inclou l’esmentat Desglaç, gràcies al qual ha donat a conèixer la poesia catalana (i, per tant, la cultura catalana, i, per tant, Catalunya) per més de mig món, des de Sevilla fins a Tòquio passant per Nova York i tot el que vostès vulguin, sense perdre ocasió de presentar-se com a català tant si li ho pregunten com si no. Vull dir que el senyor Poveda ha fet ell solet molt més per la cultura catalana del que faran mai en tota la seva vida els que el van xiular l’altre dia, encara que els suméssim i els multipliquéssim per ena: si tan patriotes volen ser, haurien de començar per saber quins són els millors fills que té el país i retre’ls l’homenatge i l’agraïment que es mereixen. Però no hi ha res a fer: aquesta mena de personal són el greix del catalanisme, els detritus d’una ideologia, i sembla que no hi ha manera de fer net. Potser sí que no queda més remei que assumir l’existència dels energúmens, però sempre resulta depriment veure’ls en acció.

D'altra banda, he obert un nou apartat al bloc on hi aniré posant d'altres escrits meus que no s'ajusten massa al format d'un post blocaire. El trobareu en un requadre a la dreta i de moment i he penjat un reportatge que aparegué al Diari de Girona sobre el ferrocarril més alt del món. Properament, si me'n surto amb el tema d'editar pàgines web, hi aniré ubicant d'altres escrits.

1 comentari:

  1. Vaig ser a l'acte de l'11 de setembre a Barcelona i personalment no em va agradar Poveda. Crec que hi ha un moment per cada cosa i l'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya.

    L'article de l'Alzamora em sembla ple de resentiment, jo no vaig xiular, però no em va agradar, i no em considero cap energúmen.

    Això és tot.

    ResponElimina