Post d'agost (III).- Oficis perduts

Hi havia un temps en què la majoria d'estudiants, a l'estiu, treballaven. Ni intercanvis estudiantils, ni estades lingüístiques, ni camps de treball, ni romanços... tot això estava per inventar, o bé era cosa dels nens de la capital. A l'Empordà, a la meva època d'estudiant de secundària i d'universitat, a l'estiu, tots a treballar, que a la costa hi ha molta feina!. No cal dir que el treball de temporada, per un o una adolescent, tenia molt de ritual iniciàtic. Però d'això ja en parlaré un altre dia. En qualsevol cas, com dic, i per contextualitzar el que vull comentar avui sobretot pels més joves, a l'estiu, a l'Empordà, els estudiants treballaven.

Doncs bé, les principals dedicacions de les meves feines de temporada, als estius de finals dels vuitanta a l'Estartit, han desaparegut. Ja són història!.

La primera de les feines de temporada a què em vaig dedicar, en un càmping de l'Estartit, consistia bàsicament en atendre la recollida d'ampolles de beguda utilitzades. Perquè no fa tants anys, quan es comprava una coca-cola, una aigua o una cervesa, s'abonava el preu de l'envàs. Preu que era retornat per l'establiment al client en el moment de retornar-se l'ampolla. Ni el tetra-brick, ni les llaunes, ni les ampolles de plàstic havien envaït encara les estanteries. La meva feina consistia, doncs, en recollir l'ampolla utilitzada i lliurar un val al client, val que es podia utilitzar com a descompte al supermercat o que era directament bescanviat pel seu valor en diners a la caixa. Ja ho veieu, això sí que era reciclatge. Curiosament a Berlín, fa unes setmanes, vaig comprovar com el mateix sistema començava a imposar-se en alguns establiments que volien fer bandera de modernitat i de lluita a favor del medi ambient!.

La segona de les meves feines de temporada fou en una entitat bancària, i en bona part a la secció de moneda estrangera. Abans de l''euro això donava molta feina a bancs i caixes de zones turístiques. A més, les monedes (com ara ocórre amb la relació dólar-euro) eren objecte de constant fluctuació. Que si el marc puja i el franc belga baixa. Que si la corona sueca, que si la lira italiana... En aquest sentit recordo com cada setmana imprimíem un full amb els valors de cada moneda per tal de repartir-lo a agències de canvi i hotels... De vegades els moviments del mercat monetari ens obligava, fins i tot, a repartir el full diàriament.

Ja ho veieu. Els canvis a les nostres societats van creant nous oficis perduts. Arqueologia laboral que m'estranya que encara no recullin les fires d'artesania o els museus etnològics.